Explica una història que dues granotes van caure dins d'un enorme cubell de nata. A veure's atrapades van probar de nedar amb totes les seves forces,que és el que en aquells moments millor sabien fer.

Passada una estona una li va dir a l'altra:

-Serà millor que ens donem per vençudes,estem perdudes.Mai podrem sortir d'aquí.

-Segueix nedant-li va dir la companya- Aconseguirem sortir d'alguna manera!

-És inútil-cridava l'altra- aquest líquid és massa espès per nedar i massa tou per saltar. Ja que igualment he de morir, millor que sigui ara....

I deixant-se caure, va morir ofegada. La seva amiga, en canvi, seguía lluitant, movent-se per intentant nedar, sense redir-se.

Quan es va fer de dia, es trobava damunt d'un bloc de mantega que ella mateixa havía batut amb l'esforç de tota la nit i allà asseguda, mentre es menjava les mosques que li arribaven de totes bandes pensava:

-"Creure que pots aconseguir alguna cosa és el primer pas perquè succeeixi".

LIDIA