L'elefant que no sabia que podia escapar
L' altre dia durant una sessió de coaching, el client va admetre que tenia una una creença limitadora que no el deixava avançar. Això em va recordar una bonica metàfora de Jorge Bucay titulada "El elefante encadenado":
"Al circ tot semblava divertit: els pallassos queien a terra mentre reien i una dona feia malabars sobre d'un cavall. A través dels ulls dels nens tot resultava fascinant però al final de l'espectacle un d'aquests nens va observar amb certa tristesa a un elefant que es mirava la seva pota encadenada.
No podia imaginar perquè aquell animal de força descomunal podia estar pres per una simple cadena,i dirigint-se el seu pare va expressar el seu dubte:
-Pare, per què no s'allibera l'elefant?
-No deu voler marxar. Estarà content aquí perquè li donen de menjar.- Va dir el pare .
-Però... no sembla pas feliç.-va observar el nen.
-Estarà cansat perquè acaba de treballar. - va ser la resposta, i fent una última mirada enrere van reprendre el seu camí.
Aquell elefant va arribar al circ essent una cria i va ser encadenat a un pal amb una cadena menys resistent que l'actual, però igualment era incapaç de trencar.
Els intents per alliberar-se anar van ser constants durant dies i nits fins que un matí simplement va deixar de lluitar.
Amb el pas del temps l'elefant anava fent-se fisicament més poderós i les cadenes relativament més fàcils de trencar, no obstant això, en la ment de l'elefant hi havia una presó molt més poderosa: el pensament de que mai podria trencar-les.
Ara que havia rebutjat la idea de fugir s'havia abandonat a la seva sort. Ignorava que si fes servir l'interès que tenia quan era una cria podria arrencar el pal, trencar la cadena i fins i tot arrencar la carpa del circ.
Havia oblidat fins i tot el motiu de fugir, perquè ja no tenia cap sentit plantejar-s'ho. Era presoner per les limitacions que s'havia imposat a si mateix pels fracassos del passat."
LIDIA
