La transformació de l'àguila

De vegades hem d'assumir dures experiències de canvi , però que ens permetran seguir endavant si no volem quedar estancats en la nostra vida.
"L' àguila pot arribar a viure fins a setanta anys, però per arribar a aquesta edat, un dia ha de prendre una dura decisió, ja que l' indispensable fet de volar se li fa ara molt difícil.
Quan té aproximadament uns quaranta anys, les seves ungles corves i flexibles s' han tornat molt estretes i ja no aconsegueix atrapar les preses de les quals s' alimenta.
El seu bec, llarg i punxegut, també se li corva, i les ales se li tornen molt pesades pel pes de les seves gruixudes plomes.
És llavors quan l' àguila té només dues alternatives: o bé morir.... o bé assumir un dolorós procés de renovació que durarà uns cinc mesos.
Aquest procés comença buscant un niu arrecerat d' una muntanya, on no tingui la necessitat de volar. Un cop és al lloc, comença a colpejar el seu bec contra una roca, una vegada i una altra , fins a arrancar-se'l. Pot durar dies sencers aconseguir que el bec li caigui.
Instintivament, s' espera un temps a que li creixi el nou bec, amb el qual s' arrancarà les seves velles ungles.
Quan aquestes li comencin a créixer, procedirà a arrancar-se les plomes. I és llavors quan es produeix el miracle:
Després de 150 dies, emergeix fresca, revitalitzada, rejuvenida....llesta per iniciar el seu vol de renovació amb el que haurà guanyat....30 anys més de vida."
I tu, de què t' hauries de despendre per poder avançar?
LIDIA

Eva dijo
Hola Lídia, felicitats pel blog. Jo, ara mateix, em sento com l'àguila. També estic apunt de fer els quaranta anys i m'adono que necessito un canvi. Tinc la sensació que he començat a donar "petits cops al bec". Però m'omplo de dubtes i de pors (de fet les pors ja hi eren però estan sortint, els dubtes suposo que també). Que bonic que és llegir-ho... i com em costa aplicar-ho... Gràcies. Amb la teva pròpia transformació estàs ajudant a la transformació dels altres (i en concret a mi :-) ).
6 Noviembre 2011 | 03:49 AM