Un pare econòmicament ben acomodat, volent que el seu fill sabés el que és ser pobre, el va portar a passar un parell de dies a la muntanya, amb una família camperola.

Quan el va anar a recollir  per tornar a la ciutat, dins  l'automòbil, el pare li va preguntar al seu fill :-"Què t' ha semblat l'experiència? Què has après?"

El fill va contestar:

-"Moltes coses:

- Que nosaltres tenim un gos i ells en ténen quatre

- Que nosaltres tenim una piscina  que arriba a la meitat del jardí ... i ells ténen un riu sense fi, d'aigua cristalina, on hi ha peixets i altres belleses
- Que nosaltres col.loquem bombetes per il.luminar el nostre jardí ... i ells s' il.luminen amb els estels i la lluna

- Que el nostre pati arriba fins la tanca ... i el d'ells arriba a l'horitzó

- Que nosaltres comprem el nostre menjar, .. i ells sembren i recullen el seu

- Que nosaltres sentim CDS ... i ells escolten una perpètua simfonia d' ocells, granotes i altres animalets 
- Que nosaltres cuinem amb foc elèctric i microones ...i ells, tot el que mengen té aquest gloriós gust del fogó de llenya

- Que per protegir-nos vivim envoltats per un mur, amb alarmes ... i ells viuen amb les portes obertes, protegits per l'amistat dels seus veïns

- Que nosaltres vivim connectats al mòbil, a l'ordinador, al televisor ... i ells en canvi, estan "connectats" a la vida, al cel, al sol, a l'aigua, al verd de la muntanya, als animals i  a la  família

El pare va quedar impactat per la profunditat d' aquelles paraules ... quan llavors el fill va acabar:

-"Gràcies pare, per haver-me ensenyat lo pobres que som! "