Com una llavor o com una bala?

Hi ha persones que quan es comuniquen, ofereixen les seves idees als altres com si llancessin bales  i hi ha qui ho fa com si plantés una llavor.

Els comentaris, les idees, les paraules, poden "disparar-se" al cap de les persones o poden "plantar-se" en el seu cor.

La diferència és que les paraules utilitzades com a llavors segurament faran arrels, creixeran i es convertiran en fets reals o records bonics en la vida del destinatari.

També hi ha el risc d' utilitzar-les com a llavors i que una vegada han crescut i madurat, aquelles idees acaben formant part de la persona a qui van ser plantades, sense reconèixer mai el mèrit de qui les va idear.

De tota manera, segur que es recull més plantant una llavor que llençant cent bales.

LIDIA

(Inspirat en el llibre "Aplicate el cuento" de J.Soler i M.Conangla)

servido por Lidia 1 comentario compártelo

Les creences creen realitats

Explica una història que dues granotes van caure dins d'un enorme cubell de nata. A veure's atrapades van probar de nedar amb totes les seves forces,que és el que en aquells moments millor sabien fer.

Passada una estona una li va dir a l'altra:

-Serà millor que ens donem per vençudes,estem perdudes.Mai podrem sortir d'aquí.

-Segueix nedant-li va dir la companya- Aconseguirem sortir d'alguna manera!

-És inútil-cridava l'altra- aquest líquid és massa espès per nedar i massa tou per saltar. Ja que igualment he de morir, millor que sigui ara....

I deixant-se caure, va morir ofegada. La seva amiga, en canvi, seguía lluitant, movent-se per intentant nedar, sense redir-se.

Quan es va fer de dia, es trobava damunt d'un bloc de mantega que ella mateixa havía batut amb l'esforç de tota la nit i allà asseguda, mentre es menjava les mosques que li arribaven de totes bandes pensava:

-"Creure que pots aconseguir alguna cosa és el primer pas perquè succeeixi".

LIDIA

servido por Lidia sin comentarios compártelo

Carta als Reis Mags.....

Carta d'agraïment, Vic, 5 de gener del 2012

A qui correspongui:

"Estimats Reis Mags...."aquest deu ser el començament de milers de cartes que rebreu aquests dies. De ben segur que totes demanen joguines, nines de cos impossible, aparells electrònics o altres enginys degudament publicitats a la televisió.

També hi ha altres cartes que no s'escriuen, simplement el desig és dins del cor de la persona; Són els desitjos de que no falti salut, treball, o diners, i el demandant hi posa tanta il.lusió com ho faria un infant davant l'aparador de la jugueteria.

Jo aquest any no demano, aquest any agraeixo. Sempre valorem les coses justament quan no es ténen, i ara és moment de fer balanç del que tenim , no pas del que ens falta.

Així doncs, procedeixo:

"Estimats Reis Mags, aquest any m' he portat molt bé, encara que també hauré fet alguna malifeta...

Us agraeixo poder llevar-me cada matí, dir bon dia als meus fills, mirar com el sol entra per la finestra mentre em prenc un cafè acabat de fer. Us agraeixo les entranyables bromes dels amics i familiars, la mà càlida del meu marit quan em veu angoixada i les mostres d'afecte de qui he tingut el plaer de conèixer.

Només us demano una cosa: que la meva memòria conservi els moments bonics per quan els dies semblen més foscos. i que els records  dels que durant el camí m' han deixat em facin avançar amb més  força.

Ah! i si la humiltat i la paciència van en sacs, sisplau deixeu-ne un a cada casa....

Gràcies per venir.

LIDIA

servido por Lidia sin comentarios compártelo

El secret del jardí

Quan lluites per un somni, i  malgrat les circumstancies no veus el camí, busca qui és el teu ídol i pregunta-li amb timidesa: "Té un jardí preciós, quin és el seu secret?" 

En un lloc llunyà hi vivia un jove que cuidava el seu jardí amb molt afany però pocs resultats. En aquell jardí tot el que floria no trigava a morir tot i els esforços del seu cuidador.

En canvi,  en el terreny annex del seu vell veí ,una  frondositat sorprenent s'alçava orgullosa impedint veure la casa que envoltava. "Quin serà el secret?" Abatut, el jove es va decidir a preguntar al vell que el cuidava.

Quan va arribar a la porta , el veí ancià es va incorporar  i va preguntar pel motiu de la visita i va saludar el noi, que no va poder ocultar la admiració que sentia pel seu jardí.

Li va explicar que ho havia intentat tot, però que malgrat això el seu no floria. S'havia preocupat pel reg, havia abonat i oxigenat tot el terreny, no havien plagues, i encara que les condicions climatològiques eren les mateixes que les del veí, no aconseguía  res.

-"¿Quin és el seu secret? " He tractat d'aprendre tècniques de cultiu i he adquirit les eines necessàries, però alguna cosa he d'estar fent malament",-va afegir el jove mentre li demanava consell.

L'ancià va observar el terreny erm del seu veí . Allò estava ple de monticles de terra, forats i  plantes seques. 
 
L'ancià es va girar donant l'esquena als jardins i convidant el noi a acompanyar-lo.

-"No sóc un expert, només sóc un vell, però jo diria que has escullit  malament les llavors. Estás mirant massa el teu terreny, mira a fora. Escolta el que el món et diu ".

 -"Deu pensar que sóc estúpid" -va dir el jove amb un somriure avergonyit.

Va respondre l' ancià:-"No et pots imaginar la quantitat de persones que abans mai m' han preguntat. No saps a quants he enxampat tirant verins i gasolina a les meves plantes per pura enveja. Tu has preguntat, de manera que als meus ulls t'has comportat com un autèntic geni. ¿Estúpid? Estúpid és creure que se sap tot. "

LIDIA

servido por Lidia sin comentarios compártelo

La galleda foradada

Cal acceptar a cadascú com és i descobrir i potenciar que té de bo en el fons.

 "Una vella xinesa portava cada dia dues grans galledes plenes d'aigua suspeses d'una vara que es carregava a les espatlles.

Una de les galledes estava foradada mentre que l'altra estava perfecta. Aquesta última arribava sempre plena d'aigua en acabar la llarga caminada des de la font fins a la casa, mentre que la galleda amb el forat arribava sempre mig buida.

 Durant molt de temps la senyora arribava sempre a casa amb només una galleda i mitja d'aigua. Naturalment la galleda perfecte estava molt orgullosa del seu propi resultat, mentre que la pobra galleda esquerdada tenia vergonya del seu defecte, d'aconseguir fer només la meitat d'allò que hauria de fer.

Després de dos anys reflexionant sobre la seva pròpia i amarga derrota per ser defectuosa , la galleda va parlar amb la senyora durant el camí:

-"Tinc vergonya de mi mateixa, perquè aquesta esquerda que tinc em fa perdre la meitat de l'aigua durant el camí fins a casa teva. No t'ajudo gens,perquè no em retires ja?"

L'àvia va somriure i li va respondre :

-"Estimada, t'has fixat en quines flors tan boniques  hi ha només al teu costat del camí? Jo sempre he conegut el teu defecte i vaig fer una plantada  de flors al costat del camí per on tu passes i cada dia, quan tornem, tu les regues. Si tu no fossis tal com ets, jo mai no hauria tingut les meravelloses flors que adornen la taula de casa meva. "

 El que pot semblar un defecte, pot ser molt  bo per algú altre.

LIDIA

servido por Lidia sin comentarios compártelo

"El nen i les onades"

 A la vida s'ha de saber perdre però sense oblidar com es guanya: lluitant.

 "A la platja, un pare observava que el seu fill semblava molest per alguna cosa, així que li va preguntar amb afecte:
- Fill, va tot bé?
- No! He volgut  fer un castell de sorra i el mar me l' ha tombat. - Va explicar iradament mentre assenyalava a un punt inexacte de la platja.
-Però fill, no passa res. En farem un altre.-va dir el pare.
-No vull. Segur que se'm torna a trencar!-va dir el nen.
Davant això, el pare es va aixecar somrient i va dir:
- Vine, fill. T‘ ensenyaré una cosa.

Es van apropar a la vora de l'aigua i amb una galleda el pare va  començar a construir un nou castell, que va ser destruït per una onada  poc temps després. El nen mirava seriós encara que amagant un petit somriure.

Sense dir una paraula el seu pare va tornar a fer un altre castell i en aquesta ocasió va afegir una fossa al voltant de la qual queia l'aigua de les onades. Malgrat el ràpid esforç, l'aigua desbordava i  el castell s'ensorrava de nou.

El fill no va trigar a entrar en el joc i ja eren quatre les mans que cavaven ràpidament la fossa abans que arribés la següent onada. Rient i jugant al final s'havien oblidat dels castells trencats i simplement competien contra el mar."

Emprendre és aguantar, seguir endavant aixecant-se després d'algunes caigudes i aprenent d'elles.

LIDIA

servido por Lidia sin comentarios compártelo

Els claus a la porta

 Una ofensa verbal pot ser tan nociva com una ofensa física.Cuida molt les teves paraules i els teus actes:

"Aquesta és la història d'un noiet que tenia molt mal caràcter.
Un dia el seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència hauria de clavar un clau darrera una porta.
El primer dia, el noi va arribar a clavar fins a  37 claus. Les setmanes que van seguir, a mesura que  aprenia a controlar el seu geni, clavava cada vegada menys claus , tot descobrint que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta.

Finalment va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d'informar el fet al seu pare, aquest li va suggerir que a partir d'ara retirés un clau per cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies van passar i el jove va poder finalment anunciar al seu pare que ja no li quedaven més claus per retirar.
El  pare el va prendre de la mà, el va dur fins a la porta i li va dir:

-Has fet una gran feina, fill meu, però mira tots aquests forats que han quedat: aquesta porta mai més serà la mateixa que era."

Cada vegada que perdem la paciència, deixem cicatrius. Podem  ofendre algú i després retirar el que hem dit, però la cicatriu de la ferida perdurarà durant un temps, de vegades per sempre...

LIDIA

servido por Lidia sin comentarios compártelo

Qui va dir què....

"Hi ha 2 maneres de viure la vida: una és com si res fós un miracle, l' altra és com si tot fós un miracle". (Albert Einstein )

 "Pots acceptar les circumstàncies que la vida et dóna o pots crear el teu propi camí i les teves pròpies circumstàncies ".( Joe Vitale)

"Marca't objectius personals, professionals i   espirituals clarament definits i tingues el coratge de dur-los a la pràctica." (Robin Sharma)    

 "Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser." (William Shakespeare.)

 "Si has d' escoltar a la gent, escolta als triunfadors. Escolta a les persones que saben el que fan i que demostren el valor del que fan."(Louise Hay)

 "El creixement de l' individu pot produir-se a través de la lluita, l' agonia i el conflicte... igual que per mitjà de l' alegria, l' amor o qualsevol altra emoció". (Clark Mostakas)

servido por Lidia sin comentarios compártelo